dijous, 24 de novembre del 2011

Fent un volt per Diagonal Mar

Una tarda de cap de setmana, fa cosa d'un mes, vaig anar a fer un volt per Diagonal Mar i això és amb el vaig topar. Escultures fetes de mobles vells, residus, objectes suposadament inservibles.... L'autor (no vaig apuntar el nom error garrafal.¡ho se!) volia fer una crida perquè la gent reciclés. Va donar vida i crear a partir d'allò que la gent ja no volia.

PD: Vaig mirar l'autor de les obres però sense apuntar-ho en cap lloc tangible pensava que el meu cap ho recordaria :(    
                                       



dimarts, 1 de novembre del 2011

Art a Barcelona

 

Com deia Juanjo Saez, l'art no només es pot veure als museus. Dia 31 d'ocubre l'Abi i jo, amb les càmeres penjades del coll, anem a fer un tomb per Barcelona. Gaudim de moments màgics pel carrer, endinsades en el mòn de les arts on no existeix el temps, passegem, fem fotos, mirem i veiem art, entrem a estudis...i de sobte!!! Tornem a la realitat, corre que ens multen, el tiquet de zona blava ja se'ns ha passat de l'hora.

dimecres, 26 d’octubre del 2011

Fixa't bé

Pensa que estàs apunt de llençar !!!!!!

Imagina.....Què podríes fer amb aquest material?Quina altra forma o utilitat li podríes donar?

I com es fa això?

A la pregunta que em vaig fer: I com es fa això? Després de molta estona he arribat a la següent conclusió. Hem de trencar amb la por als canvis perquè la rutina no ens deixa avançar.
A la sessió 3 la Silvia ens va proposar escriure una paraula o una frase clau en un flaier escollit a l'atzar. Aquesta havia de resumir els conceptes claus treballats fins ara. En acabar d'escriure vam retornar el flaier a la capsa. Seguidament vam agafar un altre flaier, sense mirar, amb el qual hauríem de treballar. Ens hauria de servir com a inspiració per al nostre blog i com a punt de partida per reflexionar.



Només veure el flaier van sorgir al meu cap un munt d'idees que voltaven sense direcció. No sabia com plasmar-les, però no podia deixar de pensar... ara em passa molt sovint. Què podia taxar? què podia escriure o dibuixar? quines lletres marcar? Què seré capaç de crear???? I de sobte ho vaig veure tot clar. Una caixa!!! Si!!! El nostre cap és una caixa. Una que de vedades està tancada i ens han ensenyat a obrir, per deixar sortir idees, coneixements, emocions... No obstant això, pot ser, no de la millor manera possible. Si no com el sistema marcava.



Ara tu un bon dia deies, no estic d'acord, no m'agrada, jo ho vull provar d'aquesta forma. MEEEEECC. Error!!! No funciona, aquest camí no té sortida. No has après, t'has equivocat, no saps, no vals, has fracassat. Segur? a la vida és també així? Jo crec que no, podem agafar camins molt diferents per arribar a un mateix objectiu. Hem d'intentar tots plegats obrir la nostra caixa i deixar sortir tota la creativitat que tenim dintre i mostrar-la. Ensenyar o millor dit, guiar pels diferents camins. En el dibuix he volgut plasmar com seria l'ensenyança a través de les arts i d'altra banda com està avui dia. En l'escola tots som peces diferents que ens hem d'anar transformat per poder encaixar. On només hi ha un camí o via correcta. Com tots ja sabem la realitat que després ens trobem no té res a veure. Hauríem d'intentar fer tots els petits canvis que estiguessin a les nostres mans. Sense excuses, sense por, sense mandra, amb imaginació, ganes, il·lusió... amb l'esperança de no deixar d'aprendre mai. Volent ser el mestre, no un mestre més, el que deixa una petjada en els seus alumnes, un record positiu que els hi ajudi. Sent nosaltres alumnes i mestres a la vegada. Tenint motivació per aprendre sempre.